L'escola

Qui som
Presentació  ·   Projecte educatiu  ·   D'on venim

Sistema pedagògic

La inscripció a Súnion
ESO  ·   Batxillerat

Actualitat

On som

L'escola endins

Horari
1r D’ESO  ·   2n D’ESO  ·   3r D’ESO  ·   4t D’ESO  ·   1r BATXILLERAT  ·   2n BATXILLERAT  ·  

Calendari

Directori

Consell escolar

Serveis
Menjador  ·   Secretaria  ·   Administració  ·   Esport  ·   Psicopedagogia  ·   Coral  ·   Anglès i francès extraescolar

Qui som
Presentació Projecte educatiu D'on venim

Súnion fou fundada el 1974 per Pep Costa-Pau amb l’objectiu de crear una nova escola catalana per a adolescents que havia de fer realitat les seves idees i propostes d’innovació didàctica i pedagògica.

El setembre de 1974, obria les portes Súnion, Institució Cultural Catalana, al número 133 de l’avinguda d’Infanta Carlota, actualment de Josep Tarradellas, a una seixantena d’alumnes de BUP i COU.

Actualment, la comunitat escolar de Súnion està formada per més de vuit-cents alumnes i seixanta professionals de l’educació.

Des de l'1 de setembre de 2009, Súnion traslladà la seva seu a l'avinguda de la República Argentina 85-89. Aquest espai té més de sis mil metres quadrats de superfície i és el resultat de la rehabilitació, al llarg d’un any, d’un col·legi religiós que havia tancat uns anys abans.

Des del curs 2000-2001, Súnion té signat el concert educatiu, en l’etapa de l’ESO, amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.


Pep Costa-Pau 

Va néixer el 4 de gener de 1937 a Garriguella (l’Alt Empordà). Als deu anys ingressà al seminari de Girona on va adquirir una extensa i profunda formació humanística, filosòfica i teològica que completà, posteriorment, a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.

La seva primera tasca docent l’exercí a l’escola Patmos de Barcelona. Allà va impartir classes fonamentalment al Curs d’orientació universitària (COU), que corresponia al segon de batxillerat actual. El record que d’en Pep queda d’aquell període està associat al d’un mestre d’una intensa, completa i innovadora acció educativa.

L’any 1973 va endegar el projecte de creació d’una nova escola catalana per a adolescents que havia de fer realitat les seves idees i propostes d’innovació didàctica i pedagògica. L’any 1974 naixia Súnion.

En Pep, a més de fundador de l’Escola, n’exercí el càrrec de director fins a la seva mort el 6 de març de 1986.


El nom

SÚNION és el nom d’un cap geogràfic de l’Àtica, regió de Grècia que s’enfonsa dins el mar Egeu. Al bell cim, arran del mar s’hi alcen les columnes dòriques d’un temple dedicat a Posidó, déu del mar.


Les columnes són de marbre de Laurion i es conserven sorprenentment blanques malgrat la pàtina de la intempèrie de tant de temps. Destaquen, bellíssimes, sobre el fons infinit i blavíssim del cel i del mar. Les sortides i les postes de sol reverberen suggestivament damunt les seves arestes, que semblen estremir-se amanyagades per tanta llum.

Antics grecs, gent marinera i feta a l’emigració, saludaven amb llàgrimes d’enyorament, quan es feien mar enllà, les columnes de Súnion, darrera visió de la seva pàtria. I les tornaven a saludar amb crits d’entusiasme quan, de retorn, era el primer far de la pàtria que albiraven. Per als qui s’acomiadaven i per als que retornaven, les columnes de Súnion eren, doncs, el darrer i el primer signe de la seva llar. Súnion era l’evocació simbòlica de la pàtria.

Antics catalans, a l’Edat Mitjana, gent marinera també i feta a l’emigració, van viure molt temps (eren temps de conquestes) al Ducat d’Atenes. Ells també saludaren, amb entusiasme, si, i amb nostàlgia també, aquestes mateixes columnes. Emigrants de Catalunya, fets a la mar, fa molts i molts anys sentiren les columnes de Súnion, ells també, com el primer i el darrer signe d’una nova llar catalana vora el mar, al cor del Mediterrani.

No fa tant temps, durant la Renaixença, poetes i savis de la nostra terra desvetllaren l’enyorament antic del mediterrani. La dissort ibèrica feia reviure en la consciència dels catalans la crida secular de la seva vocació històrica oberta al mar i a Europa... Súnion tornà a ser, en boca dels poetes, l’evocació d’un passat que no s’havia d’haver oblidat i que calia ressuscitar per tal que aquesta nostra trista, pobra, bruta i dissortada pàtria esdevingués solidària d’una Europa i d’un mar que li feren de bressol en néixer.

Fa quatre anys –temps molt difícils per a la nostra identitat catalana- quan començàvem l’Escola, vam pensar que, posats a triar-li un nom, el de Súnion podia molt bé ser l’humil suggeriment, per a qui ho volgués, que la nostra petita pàtria pot ser molt gran si aconsegueix de fer-se solidària amb la seva història, amb el seu Mediterrani, amb la seva Europa.

"El Nom”. Pep Costa-Pau

Cartipàs. Revista núm. 0, 19 de desembre de 1977